El Blog d'en Potti

Revetlla de Sant Sebastià!

potti | 22 Gener, 2005 12:50

Aquest any després de renegar contra tot el que havia fet l'ajuntament a les festes m'esperaba que Sant Sebastià fos una marxa amb els amics més (però multitudinaria) i la cosa s'ha anat cap a una altre bada convertint-se realment en una de les revetlles més 'divertides', entretingudes i marxoses que he passat fins ara!

I tot va començar amb l'actuació Castellera, l'encesa del fogueró central i les proves de só del grup de na Marta Elka. Un intent de torrar amb gent que no respetaba res i que posava les seves propies graelles damunt les comunitaries produient autèntiques desgràcies al menjar dels altres i sobretot a les graelles (que quedaven torçades i just damunt del foc...). Les botelles de vi, cevessa i refresc també varen estar presents al sopar i la música d'un grup 'folclòric' com son els Aires i Tonades de Mallorca... (buff..!!)

Un cop començat tot, varem agafar els trastos i ens dirigirem cap al Pinzell i Lorien, per anar a cercar el flabiol i el tamborino que el dia abans d'habia deixat en Pau Arbona(2) i d'allà (amb l'aturada per fer la cervessa corresponent) varem tirar cap a Sa Bodegeta, a la plaça Santa Eulalia.

L'ambient que nosaltres varem trobar quan varem arribar era força minso però la gent ja esperaba xeremiers i amb els dos que ja hi havia i els dos que erem nosaltres varem començar a fer una miconeta de trui. Realment fou agradable la cosa perquè la gent t'escoltaba i veies que el que tocaves amb els altres 4 realment entretenia. Just acabar el primer parell de peces l'amo ens va convidar al primer ron cremat del vespre i, quin ron! Ens va fer acabar de suar el que no haviem suat abans amb l'actuació.
Poc a poc, va començar a arribar genteta fins el punt de que el parell de xeremiers que erem allà amb tots els altres ens convertia en una especie de puzle on si ens quedavem encaixats, no podiem sortir. Això si, sense deixar de sonar. La festa va continuar a mesura que anaven arribant més xeremiers i més gent que ballaba, cantaba i cridaba amb nosaltres fins que, gràcies a en Pere Martorell (que havia vengut després de estar ballant una estona) i un rellotge varem calcular a quina hora començaba Música Nostra i varem anar cap allà!

El concert de Música Nostra no va ser dels millors, però va ser entretingut. No anava la formació al complet i varen tenir molts de problemes amb el so però per ballar una estona i amb l'estat que anavem no va estar gens malament. Un cop acabat el concert, tornada cap a Sa Bodegueta i seguirem amb la xeremiada fins que l'amo ens va fer aturar a tots. En aquest moment, xerrar i beure fins les 6 o les 7 del matí que tancaba el bar i escampada cap al clandes a fer la darrera. Hem sembla que fou el Sol qui hem va enlluernar arribant a cases però tampoc ho podria saber, aixó si el dia següent a correr cap a l'aeroport al mig dia a cercar a dos companys que venien de Tarragona (ja podrien haver vengut un dia abans....) :)