El Blog d'en Potti

De plaça en plaça, de festa en festa.

Una nova d'en Tim Burton

potti | 02 Febrer, 2005 23:45

Per fi aquest bon home ha tornat a decidir-se per fer animació i ho fa amb una pel·lícula que segueix la seva linea : Corpse Bride.

Al lloc web d'aquesta : http://corpsebridemovie.warnerbros.com/ podem trobar un trailer força sucós i que de ben segur a tots els fanatics de les pel·lícules d'en Tim Burton els deixarà amb ganes de més. I és que després de Pesadilla antes de Navidad i James i el préssec gegant ja és necesitava qualque cosa que remogues l'animació...!

Varis | Enllaç permanent | Afegeix un comentari | Retroenllaços (0)

Seguim amb el Pla...!

potti | 02 Febrer, 2005 16:09

A vilaweb penja un dels millors articles d'opinió que he pogut llegir fins el moment sobre tot el xou del pla ibarretxe que va començar ahir i que reproduiré a continuació.

-----------------------------------------------

Ahir al Congrés espanyol no es va debatre el projecte de nou estatut basc. Ja sabíem que no era plat del gust dels nacionalistes espanyols. Però, curiosament, la manca de debat sobre el contingut de la proposta va fer que el ple d’ahir esdevingués històric. El ple d’ahir va ser un veritable ‘J'Accuse!’ a l’immobilisme nacionalista espanyol. Qualsevol observador imparcial hauria vist ahir que hi ha un problema que trenta anys de democràcia no han sabut resoldre. Això, ja ho sabíem. Però la sorpresa és, sobretot, que també hauria vist (i és això que dóna un valor extraordinari al ple d’ahir) que definits i rotunds que són els antagonismes entre ‘ells’ i ‘nosaltres’. El problema ahir no era Euskadi. El problema ahir, compartit per tots els nacionalistes de la resta de l’estat, era Espanya. Una Espanya que no sap veure’s a si mateixa sinó com a única, recelosa, autoritària i menyspreadora d’allò que ignora.

El lehendakari dels bascos va fer un discurs brillant, en què va renunciar a debatre el nou estatut. Conscient que el peix ja era venut, va preferir volar més alt i definir quina és la clau final del debat: qui és que deté la sobirania, qui és que forma la nació, qui és que té dret a decidir i a parlar de tu a tu, on hi ha la font dels drets polítics, quin és l’àmbit bàsic de decisió... La resposta del president del govern espanyol no va estar a l’alçada. Va intentar, com li agrada tant, de nedar i guardar la roba. Però és molt difícil de creure’s la seua proposta de diàleg, si es retira aquest estatut, vist que durant tres anys llargs els socialistes bascos s’han negat una vegada i una altra a dialogar. Els mateixos que han sabotat tenaçment el debat volen fer-nos creure ara que hi estan disposats i posen aquest debat com a condició prèvia? Si més no, el Partit Popular va ser tan rotund com sempre. I, sorprenentment, el primer gran aplaudiment de la vesprada va arribar quan Mariano Rajoy va afirmar que, de nació, sols hi havia l’espanyola. I punt. Afirmació que va ser rebuda amb un esclat d’aplaudiments des de les files del PP, però també des d’alguns escons del PSOE. I que va ser rebuda en silenci i amb cares llargues per la resta. Resta que, a continuació, va protagonitzar una espectacular sessió de discursos impugnadors del model d’estat que el nou estatut basc precisament vol discutir.
No es va equivocar ningú. CiU, ERC, PNB, EA, BNG i Nafarroa Bai, sense cap fissura, varen donar suport al lehendakari, prodigant frases còmplices amb el poble basc i aprofitant-ho per plantejar una vegada i una altra les reivindicacions catalanes, basques i gallegues. Espanya, aquesta Espanya que no accepta ni tan sols de negociar un projecte aprovat legalment i amb majoria absoluta per un parlament que forma part del seu propi ordenament constitucional, ha aconseguit una unanimitat que tots sabem que és insòlita perquè prové de grups tan diferents que és gairebé impossible que es posen d’acord en cap més qüestió. I es van posar d’acord tots. Tots els qui no se senten espanyols, o els qui no se senten bàsicament espanyols; o, si volem, tots els qui no són essencialment espanyols.
I al mig, el territori que alguns voldrien que no fos ni dels uns ni dels altres va reblar el clau. Els cinc diputats d’Esquerra Verda es partiren en dos blocs: els catalans per l’abstenció i els espanyols pel no. Amb recels públics de la diputada valenciana, que va dubtar fins al darrer moment i amb la contradicció que els militants bascos de la mateixa formació no sols diuen que sí, sinó que formen part del govern que promou el nou estatut. Si calia cap aclariment més concret, el va donar Esquerra Verda: els espanyols pel no, els bascos pel sí, els catalans abstenint-se i la valenciana sota pressió. Ni tan sols els aragonesos o els canaris no es van equivocar: matisaren la diferència, però votaren com a espanyols. Ah!, i els diputats bascos, catalans o gallecs integrats als grups espanyols, com sempre, es van limitar a estar-se a la penombra i a callar. Disciplinadament.
No sé si el govern de Rodríguez Zapatero és conscient d’això que ha passat i que ha provocat. Però em sembla clar que aquest rebuig implacable del diàleg marcarà un abans i un després. Potser serà un altre final d’una altra transició. Podíem haver esperat que, trenta anys després, el nacionalisme espanyol haguera après a definir-se a si mateix en termes de diàleg i a moderar el recel que al final de la dictadura tenien tots els nacionalistes. Però no sols no ho ha après, sinó que encara ha apujat més amunt el llistó de la discrepància, Ahir es van confrontar amb molta més contundència que no als anys setanta les aspiracions dels nacionalistes bascos, catalans i gallecs amb la legitimitat de la nació espanyola autonòmica administrativament, però de concepció nacional unitarista. I ací hi ha el problema. Per a Espanya el debat d’ahir és un enorme fracàs. La prova que el problema cada volta és més limitat i concret. I que es diu Espanya.

(Per cert: una altra prova interessant és que ahir ningú no va parlar d'aquesta farsa de les disset autonomies. Catalans, espere que amb valencians i illencs, bascos i gallecs. D'això es tracta).

Varis | Enllaç permanent | Comentaris (2) | Retroenllaços (0)

Pla Ibarretxe...

potti | 02 Febrer, 2005 00:55

7 hores i mitja després de començar a la cambra baixa tot l'embolic del pla Ibarretxe ha sortit (com crec que tothom esperaba) el NO gràcies a uns tres cents i pic vots dels partits 'espanyolistes' en front d'una trentena de vots dels 'nacionalistes'...

I la premsa no s'ha fet esperar!

Els dos diaris que a hores d'ara ja he vist actualitzats son Vilaweb i El Mundo. I tal volta mentres escrigui aquestes linees aparegui qualque escrit més a qualque altre diari que publiqui a la xarxa.
7 hores i mitja donen per a molta informació i la veritat és que El Mundo ara per ara és el que més dona. Per una banda, hi ha l'escrit (més o menys integre i suposo que sense modificar res ?¿) del Lendakari juntament amb els d'en Zapatero i el d'en Rajoy. Que dona certament unes grans posibilitats per veure tot el que s'ha dit i mirar-ho tranquilament i de forma pausada. Cal esmentar que al de n'Ibarratxe, el parell de paraules que ha dit en vasc just començar la seva intervenció no apareixen transcrites ni traduides (tenint en compte quin és el diari del que treim la informació, ho trobo ben normal...).
A vilaweb per la seva banda només han fet un recull de les noticies aparegudes a l'agencia Europa Press. Així que haurem d'esperar a demà mem que apareix.

La veritat, és que espero ansios tots els articles d'opinió i tot el que pugui girar sobre aquest debat. I sobretot, el posible gir que donarà o que pot donar ara el PNV i la seva majoria. Sincerament, espero que el Lendakari faci el referendum i que el poble pugui votar d'una vegada...

Varis | Enllaç permanent | Comentaris (3) | Retroenllaços (2)

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb