El Blog d'en Potti

De plaça en plaça, de festa en festa.

Concert de Boikot!

potti | 06 Febrer, 2005 13:00

Ja feia temps que no anava a veure un concert d'aquest estil ja que l'oferta que hi havia per aquí no la trobaba gaire 'bona', però amb el d'ahir vaig tenir l'excusa perfecte per anar-hi! Ja feia uns 7 anys que no veia aquest grup en directe i la veritat, hem feia moltes ganes tornar-los a sentir i veure com havien 'canviat'

Això si, com sempre que vaig a qualque banda te que passar qualque cosa, aquest cop va ser un parell de coneguts, acompanyats de les respectives que eren menors de 16 anys s'havien trobat que a la porta de l'Assaig no les deixaven entrar la seva edat. Això si, havien pagat religiosament els 19 euros que costava l'entrada i ningú, ni a la mateixa taquilla de la sala els hi havien dit res de l'edat. I de tornar els diners, res de res...
Com sempre, la sala Assaig segueix polèmica...

El concert va començar tard, amb els Sindrome d'Abstinencia com a teloners oferint el que feia molt de temps que no veia. Quasi no havia canviat el concert que realitzaven (qualque cançó nova), l'únic que canviaba era l'aspecte que tenien respecte al que recordava d'ells.
Desrprés d'ells i d'un petit descans que aprofitarem per anar a cercar un parell de coses al cotxe, va començar el concert de Boikot amb un directe força espectacular, tocant moltes cançons de les de sempre i qualqunes del disc nou que han tret, fent versions de Kortatu, Piperrak i The Kagas entre altres. Un so força bo i un ambient excelent varen fer que pràcticament tota l'estona ballasim!. Unes dues hores calculo que varen estar tocant perquè varem sortir d'allà sobre les 3 i com a mínim de la meva part d'una manera força satisfactoria, en altres paraules, m'ho vaig passar de conya. I hem sembla que n'Andrea, que era l'al·lota que m'acompanyava va fruir tant o més que jo del concert.

Després, cap al Pinzell a veure si encara trobabem gent i va resultar una festassa, entre Pans, Oncles i acudits dolents ens varem pasar unes dues hores fins que el barman va decidir que ja ens haviem columpiat massa i ens va fer fora a tots! Un vespre per recordar.

Música i ball | Enllaç permanent | Afegeix un comentari | Retroenllaços (0)

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb