El Blog d'en Potti

De plaça en plaça, de festa en festa.

Correfoc a Soller (Sant Bartomeu)

potti | 25 Agost, 2005 18:49

Ahir, els Esclatabutzes ens varen tornar a mostrar el seu saber fer en l'art dels Correfocs. Acompanyats sempre per una micona d'espectacle abans de començar el correfoc en si, aquest any personalment el vaig trobar una micona més fluix que l'any passat (que per mi va ser tot un referent).

Dimonis botant del consistori, besties amb rodes que tiraven for per la boca, un parell de dimonis que escopien foc, el ja 'tradicional' dimoni onanista, bicicletes amb foc i altres aparells varen fer les delícies dels fans del correfoc i varen asustar prou a la gran multitud d'estrangers que miraven apinyats a diferents punts de la plaça. Hi havia zones de la plaça on durant una bona estona no és va aturar el foc i això s'agreeix.

L'únic inconvenient que vaig trobar a tot el xou varen ser alguns dels estris que usaven per tirar foc ho feien a una alçada força imprudent (més o menys a la cara de la majoria de persones) i la percussió en general que no va estar gaire fina. Amb això darrer vull dir que a segons quines bandes de la plaça és sentia molt fluixa, feien força aturades i la plaça és quedava sense renou d'ambient i els ritmes que usaven no eren gaire de 'correfoc' el que feia que de vegades semblava més una samba pirotècnica que una altre cosa.

Després del correfoc, el correaigua. Més curt que l'any passat degut (Segons hem varen comentar) a pressions de grups ecologistes que deien que és malgastava molta d'aigua. De totes maneres és una de les millors maneres d'acabar un correfoc. Aquest cop no n'hi ha fotos perquè amb el correaigua no hem feia gaire il·lusió banyar la càmera.

Cossiers a Montuïri III i final!

potti | 25 Agost, 2005 12:38

Nit en vela, estudiar i anar a segons quines festes m'estic adonant que no és compatible. Deix a ma germana a la feina i tiro cap a Montuïri, arribo prest. El poble és desert completament. Només és sent renou a un dels bars. Allà dedins només hi ha els quatre padrins que han sortit a fer el cafè i un parell de xeremiers. Sonen les 9 i sortim del bar. El rector ve a obrir l'esglessia i hem deixen pujar amb ells. En lloc de fer un cercavila per despertar al poble a Montuïri fan una cosa força més original, pugen al campanar de l'esglessia i allà comencen a sonar les xeremies. Poc a poc el poble desperta i fins i tot hi ha gent que puja al terrat per veure als que sonen. Un parell de peces després tornam a baixar després de fruir d'unes vistes impressionants.

Berenam a cal rector i tornam a la plaça. Poc a poc arriben els cossiers i fan el primer ball al cadafal. El cercavila és molt més tranquil que el del dia anterior. El dimoni no corre i és dedica a espantar a la pobre canalla que el mirada mescla de devoció i espant. Avui abunden les càmeres de fer fotos i els crits de les mares al dimoni per fer una foto a la seva canalla amb ell.

El cercavila acaba amb la persecució dels cossiers per part del dimoni fins a la rectoria, allà, un petit refrigeri i a fer el darrer ball del cercavila. Després, acompanyen a tots els religiosos fins a l'esglessia. Tornen al consistori a cercar els polítics, entre ells en Rodríguez, cares llargues quan el veuen i el darrer descans.

Una mitja hora de tranquil·litat ajuda a preparar el darrer tram de balls. El primer, dintre del temple on ballen l'oferta. El següents son damunt del cadafal. Aquest és ballava dintre - hem diu una dona – però hi entrava tanta gent al consistori que el varen decidir dur a fora. El darrer però, només per els polítics dedins del consistori. Després, cada un al bar i cap a cases a dinar i fins l'any que ve a veure els cossiers (com a mínim els de Montuïri).

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb