El Blog d'en Potti

Granollers, unes vertaderes Festes Populars.

potti | 01 Setembre, 2005 15:37

Fa un parell de dies que he tornat de Granollers i encara estic encantat de les Festa de Blancs i Blaus i això que no les he pogut veure senceres.

Al arribar el dissabte els nostres amfitrions, els Xics de Granollers, ens feren un petit repàs de les festes, de la seva història i de tot el que l'envolta aprofitant que al matí hi havia poques coses a fer. S'ha de dormir en qualque moment ens deien.

Al mig dia, aprofitant que els actes de la festa major començaven a escalfar-se varem anar a donar una volta per el centre on varem poder veure el ball dels gegants a l'ajuntament. Aprofitarem per ser rebuts per les autoritats del consistori que ens agraïren la nostra presencia a les festes i just després varem anar a dinar convidats per un dels grups que muntava la FM.

Després de les botifarres, del pa, i del vi i del gelat tornarem a voltar els que encara restàvem serens i poguerem tornar a gaudir d'un altre ball de gegants el qual va acabar fortuïtament per l'aiguat que va començar a caure. En aquest moment començarem a patir per tota la serie d'activitats que s'havien de celebrar l'horabaixa. La primera en caure va ser l'estirada de corda. El ball de bastons al final és celebrà sota cobert al Porxo de la Plaça de l'Ajuntament i quan va deixar de ploure és va celebrar el concurs d'apilar caixes, la sortida de la gralla de foc, el correfoc, el ball del drac, el correaigua i altres actes que hi havia preparats. Tots els actes, muntats sempre per una de les dues colles principals (els blancs i els blaus) i amb molta participació ciutadana.

A destacar que el correaigua és va celebrar sense aigua degut a la sequera i que tothom anava amb tassons d'aquest de plàstic dur. Tot un detall de les colles cap al medi...

Per acabar la nit del dissabte, festa a dojo a les carpes de la ''plaça del cony'' i a dormir que el dia següent hi havia actuació.

El diumenge al matí, actuació castellera després de la tronada i a dinar tranquil·lament un sol de justícia a un dels parcs. No varem arribar a veure el concurs de rajoles ni el veredicte del jurat que hem varen dir que son dels actes més impressionants Un altre any serà.