El Blog d'en Potti

Festacarrer a Ondara (2005)

potti | 13 Setembre, 2005 19:25

Aquest cap de setmana passat és va celebrar a la població valenciana d'Ondara el Festacarrer. Una festa on es patrocina la cultura popular i tradicional però aquest any sense el suport econòmic del ajuntament. Aquest fet, a banda que ha ajudat a mostrar la solidaritat de la gent del poble amb els organitzadors d'aquesta festa no ha evitat que com cada any hi anés una mostra de cultura popular de fora. Enguany, Xeremiers.

Enguany però, la festa era molt més petita. El divendres varen actuar un parell de grups de música que tenen qualque tipus de relació amb la cultura de la terra. I el dissabte dematí hi va haver un parell de tallers als que els que veníem de Mallorca no varem poder-hi assistir per la lentitud del vaixell.

Nosaltres varem arribar cap al migdia i dos de l'organització ja ens estaven esperant al port. D'allà ens dugueren al lloc on dormíem i ens donaren de dinar un bon Arroç a Part (o això vaig entendre) mentrestant xerràvem amistosament amb els nostres amfitrions dels que ens enduguérem molt bona impressió.

S'Horabaixa ja va ser un no aturar, cercavila per la ciutat a càrrec dels dolçainers, una petita mostra de luthiers valencians, xerrades amb uns i els altres i els concerts dintre de la plaça de braus. Aquesta va ser l'acte que va durar més estona. Una a una varen passar totes les colles i bandes de dolçainers a interpretar una peça i quina manera de tocar i sonar. Peces complicades força ben arranjades i amb un saber fer que deixava bocabadats. Res a comparar amb les bandes de xeremiers que hi ha per aquí. Un cop varen tocar tots els grups i just després dels amfitrions ens va tocar el torn als xeremiers. Varem sonar dues jotes (la dels llargos i el Jaleo) amb una acollida força bona per part dels dolçainers i tot el públic assistent. No varem deixar a ningú indiferent. Després del l'actuació, entrega de diplomes per part de la Federació de Dolçainers i Tabaleters i sonada general d'una peça per tots els dolçainers que hi havia allà.

A partir d'aquí tot va ser festa, tant dolçainers com xeremiers varem estar sonant amunt i avall fins que arribà el torn a la lectura del manifest i el concert de grups folc amb els Sonadors de la Guaita com a cap de cartell. Tant una cosa com l'altre va estar força bé i molts no varen deixar de ballar en tota l'estona. Era una mica estrany la mescladissa de balls que feien però lo important va ser que tothom va fruir del moment. Al acabar, un altre cop la música de dolçaines i de xeremies va omplir el silenci del vespre fins més o menys les 7 i mitja del matí que és quan va acabar la festa.

El dia següent per a la gent de Mallorca va ser força tranquil. Berenar, donar una volteta per el poble, dinar i cap al Vaixell que sortia a les cinc de s'Horabaixa.