El Blog d'en Potti

Ahir vespre varem poder tornar a gaudir del correfoc orquestrat per els Dimonis de la Factoria de Por. Aquest cop amb Bunyola com a rerefons de tot això. El correfoc, que és va dividir en dues parts va començar força puntual (22:30h).

La primera part, la més 'tradicional'. Va recórrer un parell de carrers de Bunyola a ritme dels renous pirotècnic dels dimonis i de la música dels Grollers de la Factoria de so. Aquest tram va ser el més multitudinari de tots en nombre de gens que seguia la comitiva i s'ho mirava des de fora. Baix el foc no hi va haver molta participació, tal volta degut a l'acumulació de fum que és feia en segons quins punts del correfoc.

La segona part, just arribar a l'esplanada de l'escola. Va ser la més espectacular i la que va reunir més gent davall el foc. Allà, els músics varen pujar sobre un escenari muntat per a tal efecte i on varen 'ambientar' força millor el correfoc amb violí (sí, sí, violí ), gralls, tarotes, percussions i altres instruments. Mentrestant, els dimonis varen oferir un espectacle pirotècnic forà millor que el del correfoc on tal volta va faltar una mica més d'afluència de gent (la gent era molt enfora i els dimonis havien de córrer molt per arribar). Amb uns curts focs artificials i més o menys una hora després de començar varen donar per acabat el correfoc.

En aquest correfoc hem varen sorprendre tres coses.
-El violí per donar ambient (mai els havia vist tocar el violí amb els dimonis, curiós).
-Les màscares dels dimonis que fins ahir no m'havia fitxat tan detingudament. Hem va sorprendre la diferencia de qualitat que hi havia entre les màscares d'uns dimonis i d'altres. No se perquè tenia l'idea de que eren força homogènies.
-La facilitat en la que els hi escapen les 'carretilles' a aquests dimonis. A cada un dels seus correfocs sempre veig qualcuna que surt disparada fora control. De totes maneres suposo que deu ser difícil que no s'escapin...

Aquests dies amb tot el trui dels exàmens no he pogut voltar gaire per els blocs que normalment visito i no m'he assabentat fins ara de que el Diumenge 11 de setembre un parell de blocs d'aquest servidor varem sortir esmentats a 'El País' com a bons blocs mallorquins.

No m'ho hauria esperat mai! :)

Dilluns 12 és va celebrar la diada de Mallorca, aquesta diada inventada que ni tan sols és dia festiu. Però bé, a lo que anava. Amb els pocs actes que és celebraven aquest dia hi havia la presentació dels gegants del consell i el ball d'aquests a càrrec dels Ministrils.

L'acte és va dividir en un parell de parts de les quals jo només en vaig veure tres ja que no podia perdre més temps (l'estudiar i aquestes coses). Aquestes varen ser :

- La plantada dels gegants al davant del Palau del Consell i 'crida' amb una colla de xeremiers.
Que va estar força bé i va cridar l'atenció de molta de la gent que hi havia allà, principalment estrangers ja que en dia laborable hi ha poca gent que pugui mourer-se a veure coses d'aquestes.

- La lectura d'uns textos escrits per l'ocasió on és feia referència als gegants.
On és fa una bona referència al bloc quaderns (1 , 2 i 3 ). Personalment no hem va agradar gaire el format ni els textos. De totes maneres ara mateix no hem ve al cap cap altre manera de fer-ho, tal volta en uns dies....

- La ballada dels gegants a càrrec dels Ministrils i pluja de pètals.
L'acte va estar bé. Ballant amb la música creada per els ministrils per l'ocasió (amem si la penjo un dia d'aquests) el ball va ser guapo de veure i els gegants és varen moure amb força ordre i saber fer. Ara hem falta saber si és un ball estructurat ja o simplement cada un anava a la seva i els hi va quedar bé. Tot serà fitxar-se el proper cop. Al final del ball, des de les finestres del Palau del Consell varen llençar un bon grapat de pètals per 'fer-ho més guapo', llàstima que és quedés en una petita cortina que només va caure sobre la gent que és trovaba força aprop de la façana...

Després, els gegants varen acompanyar a les autoritats fins a La Seu on és celebrava una missa, moment que vaig aprofitar per tornar a cases tranquil·lament, no sense abans fer unes birres i xerrar una micona de xeremies!

Ara, només queden un parell d'actes de la Diada força dispersos (alguna ballada i avui hi havia un combat de glosat al que no he pogut assistir, catxis).

Aquest cap de setmana passat és va celebrar a la població valenciana d'Ondara el Festacarrer. Una festa on es patrocina la cultura popular i tradicional però aquest any sense el suport econòmic del ajuntament. Aquest fet, a banda que ha ajudat a mostrar la solidaritat de la gent del poble amb els organitzadors d'aquesta festa no ha evitat que com cada any hi anés una mostra de cultura popular de fora. Enguany, Xeremiers.

Enguany però, la festa era molt més petita. El divendres varen actuar un parell de grups de música que tenen qualque tipus de relació amb la cultura de la terra. I el dissabte dematí hi va haver un parell de tallers als que els que veníem de Mallorca no varem poder-hi assistir per la lentitud del vaixell.

Nosaltres varem arribar cap al migdia i dos de l'organització ja ens estaven esperant al port. D'allà ens dugueren al lloc on dormíem i ens donaren de dinar un bon Arroç a Part (o això vaig entendre) mentrestant xerràvem amistosament amb els nostres amfitrions dels que ens enduguérem molt bona impressió.

S'Horabaixa ja va ser un no aturar, cercavila per la ciutat a càrrec dels dolçainers, una petita mostra de luthiers valencians, xerrades amb uns i els altres i els concerts dintre de la plaça de braus. Aquesta va ser l'acte que va durar més estona. Una a una varen passar totes les colles i bandes de dolçainers a interpretar una peça i quina manera de tocar i sonar. Peces complicades força ben arranjades i amb un saber fer que deixava bocabadats. Res a comparar amb les bandes de xeremiers que hi ha per aquí. Un cop varen tocar tots els grups i just després dels amfitrions ens va tocar el torn als xeremiers. Varem sonar dues jotes (la dels llargos i el Jaleo) amb una acollida força bona per part dels dolçainers i tot el públic assistent. No varem deixar a ningú indiferent. Després del l'actuació, entrega de diplomes per part de la Federació de Dolçainers i Tabaleters i sonada general d'una peça per tots els dolçainers que hi havia allà.

A partir d'aquí tot va ser festa, tant dolçainers com xeremiers varem estar sonant amunt i avall fins que arribà el torn a la lectura del manifest i el concert de grups folc amb els Sonadors de la Guaita com a cap de cartell. Tant una cosa com l'altre va estar força bé i molts no varen deixar de ballar en tota l'estona. Era una mica estrany la mescladissa de balls que feien però lo important va ser que tothom va fruir del moment. Al acabar, un altre cop la música de dolçaines i de xeremies va omplir el silenci del vespre fins més o menys les 7 i mitja del matí que és quan va acabar la festa.

El dia següent per a la gent de Mallorca va ser força tranquil. Berenar, donar una volteta per el poble, dinar i cap al Vaixell que sortia a les cinc de s'Horabaixa.

Fa uns dies ens varen cridar per anar a sonar a Ondara (La Marina Alta) les xeremies a una de les trobades més importants de dolçainers. Partim d'aquí un parell d'hores i el dimarts tenc els primers exàmens. Haurem d'aplicar-nos força al vaixell i a les estones mortes.

Això si, el cartell pinta bé. Haurem de carregar bé la càmera, el minidisc i la xeremia... !

Ahir vaig escriure sobre aquesta curiosa tradició que tracta de que una persona amb els ulls tapats encerti una ceba penjada a l'aire amb un embut, però sincerament no tenia gaires coneixements del perquè d'aquesta tradició ni d'on havia sortit. Xerrant amb uns i els altres al final un dels xeremiers que sonava hem va acabar d'aclarir d'on venia tot això.

Als pobles tradicionalment per oferir regals a la gent és fan les 'corregudes'. Carreres entre gent d'un mateix grup a la recerca d'una canya d'on penja el regal que pot anar de juguetes a animals passat per licors, etc... Als pobles de muntanya tenien i tenen un petit problema per dur a terme aquest tipus de carreres, la pendent. A no ser que sigui un poble amb una gran esplanada fer carreres costa amunt o costa avall pot acabar força malament. A partir d'això, és va començar a celebrar l'embutat que no necessita gaire espai i dona igual si la plaça fa un poc de costa o no.

De totes maneres, aquest joc tradicional s'ha anat perdent i a l'únic lloc on el manté any rera any (i és força popular) és a Galilea (Puigpunyent).

Ahir, malgrat l'amenaça de turmenta, Galilea és va vestir de festa per celebrar el seu tradicional Embutat. Un joc que consisteix en encertar una ceba.

La festa començava cap allà a les 9, amb el grup Al-Mayurqa. A aquella hora i amb tel temps que feia pràcticament no hi havia ni la gent del poble. Problemes amb el bars havien fet que els dos bars de Galilea (el de la carretera i el de l'esglessia) restessin tancats i l'única cosa oberta era una barra instal·lada per a tal efecte. Varem aprofitar mentres muntaven l'equip del so per fer una cervesa i sorpresa, tassons retornables de plàstic dur. Només per això ja havia valgut la pena pujar fins a Galilea, el segon poble del Mallorca on empren tassons d'aquest tipus i que curiosament pertany al mateix ajuntament que el primer, Puigpunyent. L'altre lloc on ho he pogut veure això però ja no ha estat a Mallorca, Granollers.

Un cop començada la ballada, i amb reclam de la música dels Al-Mayurqa va començar a apropar-se gent del poble i poc a poc la plaça es va anar omplint de balladors i de festa que, malgrat les quatre gotes que queien no s'arronsaven i continuaven ballant. Però la ballada va acabar amb un sol cop de pluja quan de cop i volta va començar una pluja molt forta que va fer botar els ploms de la instal·lació. Fora llum i sense lloc on ballar ballada acabada.

La gent, va esperar pacientment al porxo de l'esglessia per veure si millorava un poc el temps i just al primer moment que va deixar de ploure varen penjar la ceba. És veu que feia temps donaven premis, animals vius. Ara, amb la massiva afluència només ha quedat com un joc i sense cap tipus de premi.

El joc es senzill, amb els ulls tapats per un mocador i amb un embut format a una canya, t'has de moure per la plaça i encertar la ceba que hi ha penjada. Però, amb l'ajuda de la gent això es convertiria amb un joc molt fàcil així que aprofiten als xeremiers per què és col·loqui un a cada banda de la persona que ha d'embutar la ceba i així resulti més complicat rebrer ordres del exterior. Això si, només pot alçar la canya una vegada.

Una coa de gent és va formar quan varen veure que es preparava el joc i ja amb el primer participant hi havia força ambient. Era també considerable la presencia de molts estrangers que, fins i tot, es varen atrevir a participar-hi. Al final, va tornar a ploure amb massa força i ens varem haver de tornar a fugir davall del porxo, això si, sense que els xeremiers deixessin de tocar en cap moment i animant la festeta que és va muntar allà abaix arribant a tal punt que en un moment d'exaltació i amb l'esglessia oberta és va intentar continuar el joc dintre del temple. Un dels organitzadors no va deixar i la cosa va quedar com una petita anècdota i caos amb la festiva música de xeremies sonant allà dintre.

Com no aturava del ploure, al final poc a poc varem començar a partir un altre pic cap a cases, si és va tornar a fer el joc no ho se però és ben segur que l'any que ve hi tornaré.

Aquest cap de setmana hem pogut gaudir de trobades de gegants a Santa Ponça i a Son Sardina. Les dues enmarcades dintre dels actes festius de cada població. La de Santa Ponça, va estar marcada per l'expectació que oferien els extrangers devant aquestes 'escultures' mòbils. La de Son Sardina devant l'acollida popular als seus dos gegants i el gegantó. Però, fins quin moment podrà durar tot això amb una micona d'expectació? M'explico.

Les trobades de gegants, com a mínim aquí a mallorca malgrat hem sembla que no difereixen gaire a les de la resta de Catalunya, son calcades i és divideixen en tres parts :

>> La plantada : on a partir de cert moment i més o menys amb una horeta de marge van arribant els diferents gegants i son 'plantats' els uns devora dels altres com si focin estàtues on la gent aprofita per fotografiar-se amb ells i els més petits a perdre la por.

>> La cercavila : On tots els gegants, acompanyats per els músics (si en tenen) fan un recorregut previeament marcat per la població fins arribar a la plaça o un lloc ja destinat

>> La ballada : on cada gegant, parella de gegants o grup de gegants aprofita per fer un o dos balls al davant del públic congregat a un lloc definit per a tal motiu.

I és a les dues darreres on hi trobo més mancances. A la cercavila, colles o bandes de xeremiers es dediquen a fer sonar amb major o menor encert música del nostre cançoner popular (o importades, això és el de menys). Repetició molts cops d'una i altre vegada de la mateixa música. El que fan els gegants al cercavila ja depen de les qualitats del geganter, de la força i habilitat que tengui per moure l'estructura des de dintre on n'hi ha de molt bons. A la ballada, gegants i gegantons ballen com si d'una discoteca és tractas, amb qualsevol música (la del telediari no perquè no la saben tocar els músics acompanyants, o si?) i ritme, dedicant-se pràcticament i exclusivament a donar voltes sobre si mateixos o al voltant de la plaça sense cap tipus de 'relació'. Tal volta m'equivoco en aquest darrer punt però després d'haver-hi vist un parell de trobades dona aquesta impressió.

Personalment, crec que falta definició en aquest punt. Una música propia que defineixi als gegants i el lloc d'on son farien molt. La creació de una peça de cercavila i una peça de ball per a cada gegant donaria un color especial a la trobada malgrat és toques amb bombo, amb tuberia o amb guitarra de l'inrevés. Poder escoltar i saber qui balla per la música i no per com sona la cançó seria una delícia.Ara per ara, i sempre referint-me a Mallorca i rodalies, hem sembla que no existeix cap gegant, parella o grup amb cançó pròpia estrenada (a data d'avui). Una coreografia per a cada gegant, parella o grup també seria un altre punt a tenir en compte. Un cop és tengui música identificativa seria molt fàcil crear una coreografia que s'adequés a la música, amb els canvis de ritme que aquesta dictés, amb canvis de lloc amb l'altre parella de gegants, amb moviments acompasats, voltes i giravolts si fa falta. Una cosa que és vegi ordenada i polida on és mostri el treball que hi ha al darrera de dur aquetes estructures que ben bé ningú sap d'on venen. Un ball propi per a la Festa Major i que només és veies un cop a o dos a l'any també seria un bon reclam. Amb això no vull dir que és dediquin a estructurar tots els balls dels gegants o que aquets siguin totalment tancats, no. El bon saber del geganter i l'improvització també son una cosa a tenir en compte. Això si, amb una micona de ritme.

D'altre banda, esmentar que ha estat una agradable coincidencia trobar-me amb el post d'en Fabian quan anava a donar al botonet d'enviar aquest.

Dissabte i Diumenge (3 i 4 de setembre) dintre dels actes de la 'Diada de Mallorca' varem poder escoltar els Ministrils en concert al Palau del Consell. El concert, d'una horeta de duració i que en els dos casos va començar cap allà a les 12 del mig dia va ser idèntic (o m'ho va semblar) i conduït per en Ginard, Director General de Cultura.

Els ministrils varen tocar 8 peces del seu repertori arranjades per tocar en concert començant per el Toc de la Crida i acabant per la Balanguera (en directe) demostrant el seu saber fer. La veritat és que en conjunt allà dintre sonaven força bé malgrat que la 'Darbuka' que empren no m'acaba de fer el pes. No m'agrada com sona ni com és veu visualment dintre del conjunt i baix la meva opinió crec que funcionaria millor un tabal de llauna. Però bé, cada un amb la seva 'sonoritat'. Lo important és que soni bé i això si que ho fan.

Curiós si més no, un cop finalitzat el concert, a la sortida la bosseta que et donaven amb tot lo necessari per ser un bon Mallorquí. Bandera, gorra, banderola per posar damunt la taula (amb peana i tot) i només faltava el compact de na Chenoa amb l'himne. Però bé, amb unes tisores i una mica de paciència podrem tenir el necessari per el 31D...

Modificat : 6/09/2005
Gràcies Kritic

Aprofitant la sortida de la colla a Granollers per actuar, un parell (uns 20) ens varem quedar uns dies més per arribar a veure l'actuació de Sant Félix, emmarcada dintre de la Festa Major de Vilafranca. L'actuació en si és una de les que solen marcar la temporada castellera i un referent a l'hora de fruir d'aquesta tradició.

Per altre banda, la Festa Major de Vilafranca és una de les més tradicionals i on el seguici popular conta amb més balls i músics 'tradicionals'. Aquest any, la sorpresa va ser trobar-me amb en Pere J. Martorell acompanyant el Ball de Panderos de Vilafranca amb la seva xeremia. Aquest any però, per qüestions d'exàmens i altres herbes la part més festiva de la festa no la vaig poder aprofitar i només vaig poder veure una part del seguici (el que entra amb els castells el dia de Sant Félix) i ni tants sols vaig poder quedar-me al concert d'instruments de doble canya. Una pena.

Centrant-me en l'actuació. Aquest any s'ha vist el que es considera la millor actuació de l'historia. Els Castellers de Vilafranca han descarregat un castell d'aquests inimaginables acompanyat del sempre impressionant 4 de 9 amb folre i l'agulla i el immens 3 de 10 amb folre i manilles. Els Minyons varen ser els següents destacats, amb la torre de 9 amb folre i manilles carregada (dos al·lots varen caure), el 4 de 9 amb folre i el pilar de 7. A aquestes grans colles els varen acompanyar les dues de valls realitzant una actuació molt semblant (3 de 9 amb folre, 4 de 9 amb folre, 5 de 8, pilar de 7 amb folre) amb la diferencia que la vella només va poder carregar el 3 de 9 i la joves va descarregar el seu primer pilar de 7 folrat en molts d'anys.

L'actuació va començar a agafar ritme a partir de la segona ronda i no és va fer gens pesada. Al final, cada un a celebrar el que va poder i tots els de la nostra colla (perquè hi havia altres mallorquins entre les altres colles) varem anar a dinar convidats per els Minyons de Terrassa al restaurant de sempre on vare poder gaudir de l'hospitalitat d'una gran colla. Després del dinar, tren fins a Barcelona on ens esperaven avions i vaixells per poder tornar cap a la nostra illeta i recuperar-nos del llarg cap de setmana que varem patir.

Donant voltes i voltes he topat amb un web molt curios. El catàleg de totes els productes acme. Aixó si, sembla que per ara no és poden fer comandes.

Fa un parell de dies que he tornat de Granollers i encara estic encantat de les Festa de Blancs i Blaus i això que no les he pogut veure senceres.

Al arribar el dissabte els nostres amfitrions, els Xics de Granollers, ens feren un petit repàs de les festes, de la seva història i de tot el que l'envolta aprofitant que al matí hi havia poques coses a fer. S'ha de dormir en qualque moment ens deien.

Al mig dia, aprofitant que els actes de la festa major començaven a escalfar-se varem anar a donar una volta per el centre on varem poder veure el ball dels gegants a l'ajuntament. Aprofitarem per ser rebuts per les autoritats del consistori que ens agraïren la nostra presencia a les festes i just després varem anar a dinar convidats per un dels grups que muntava la FM.

Després de les botifarres, del pa, i del vi i del gelat tornarem a voltar els que encara restàvem serens i poguerem tornar a gaudir d'un altre ball de gegants el qual va acabar fortuïtament per l'aiguat que va començar a caure. En aquest moment començarem a patir per tota la serie d'activitats que s'havien de celebrar l'horabaixa. La primera en caure va ser l'estirada de corda. El ball de bastons al final és celebrà sota cobert al Porxo de la Plaça de l'Ajuntament i quan va deixar de ploure és va celebrar el concurs d'apilar caixes, la sortida de la gralla de foc, el correfoc, el ball del drac, el correaigua i altres actes que hi havia preparats. Tots els actes, muntats sempre per una de les dues colles principals (els blancs i els blaus) i amb molta participació ciutadana.

A destacar que el correaigua és va celebrar sense aigua degut a la sequera i que tothom anava amb tassons d'aquest de plàstic dur. Tot un detall de les colles cap al medi...

Per acabar la nit del dissabte, festa a dojo a les carpes de la ''plaça del cony'' i a dormir que el dia següent hi havia actuació.

El diumenge al matí, actuació castellera després de la tronada i a dinar tranquil·lament un sol de justícia a un dels parcs. No varem arribar a veure el concurs de rajoles ni el veredicte del jurat que hem varen dir que son dels actes més impressionants Un altre any serà.

Partim cap al Principat i partim....

JA

Una de les altres festes majors de les que podré gaudir (malgrat que no tant com voldria) és la Festa Major de Vilafranca. (Sant Félix, dia 30 d'Agost)

Aquesta festa és una de les més espectaculars de Catalunya i no per el volum de gent com ho podria ser la Festa Major de Gràcia o la de la Mercè, sinó per la quantitat de balls tradicionals i d'elements de cercavila amb els que conten. Ells mateixos l'anomenen com la més típica i ha estat un referent en la manera de fer de moltes festes majors d'arreu del país.

Un dels actes més esperats és l'actuació castellera, on actuen les 4 millors colles del moment (malgrat que ja comença a haver dubtes de que fer amb els Capgrossos de Mataró) i l'altre, deixant de banda tots els balls és el Ball de Gralles que és celebra a la plaça de Sant Joan on cada any és reuneix una bona mostra i que des de fa uns anys acaba en una festa farcida de cançons populars i tradicionals molt animada.

Realment, és una festa per viure i repetir un parell d'anys per poder-la gaudir en tota la seva immensitat.

• Inici
• Arxius
• Àlbums
• Enllaços
• Bloc de BalearWeb

• El Rei en Jaume, en Delgado i el Desembarc....
• El Festival de Música de Bunyola i les barreres de l'Ajuntament.
• D'exàmens...
• Dimonis de Sant Joan 2008. A Llenderades amb el poble.
• Promesa
• Cavallets a Felanitx. Sant Agustí 2008.
• Correfoc a CapdePera 2008
• Cossiers de Montuïri 2008 ( i 3)
• Gràcies cossiers. (Cossiers de Montuïri 2008)
• Cossiers de Montuïri 2008 (2)

• Cultura Popular [474]
• festes [274]
• gegants [27]
• fotografies [232]
• xeremies [76]
• poli­tica [79]
• reivindicacions [60]
• dimonis [66]
• correfoc [49]
• focs [14]
• Música i ball [214]
• Varis [200]
• cossiers [28]
• breu [17]
• panoramiques [9]
• Viatges [35]
• Castells [229]
• programari lliure [19]
• Què i on? [28]
• coses d'ordinadors [48]
• Sahara [25]
• gloses [16]
• moros i cristians [18]
• blogs [22]
• Contes castellers [3]
• contes [8]
• ball de bot [24]
• uib [17]
• solidaritat [17]
• educacio? [4]
• patrocini [3]
• hdr [2]
• medi ambient [8]
• llocs [9]
• llengua [6]
• tv [2]

• TommyX: ... a tota aquesta guarda
• TommyX: ... a tots aquesta guarda
• anima del purgatori: jo pens que que va ser una passada de correfoc tant per part...
• lamarsalada: Quines fotos més xules, i la crònica també. Jo era de les que no...
• juli: eh? no tinc ganes de llegirme tot aquest rollo
• amadeu: UEP! Veig que bé per Granollers; idò per Bunyola no tant, com...
• Jaume: Moltes gràcies per fer-te'n ressò! A Bunyola, des de les...
• El Blog d'en Potti: Després de tornar de la Festa Major de Granollers on la...
• Potti: Com ja he dit més d'una vegada. Una cosa és passar-ho bé...
• vinyes: Bones Potti, som en vinyes, me pegues un toc de telèfon? he de...

• RSS 0.90
• RSS 1.0
• RSS 2.0
• Atom