El Blog d'en Potti

De plaça en plaça, de festa en festa.

resaca castellera!

potti | 13 Octubre, 2004 21:13 | del.icio.us latafanera.cat meneame.net technorati.com

Ja fa dies que va passar la diada, ja fa dies que varem acollir als Castellers de Sabadell lo millor que podiem i ja fa dies que varem donar lo millor de nosaltres¿? a la plaça de Cort. Ja fa dies que hauria d'haver escrit una micona el que va passar. Nem per parts.

El dissabte dematí, després d'una nit llarga, varem anar a cercar als Saballuts (o Castellers de Sabadell) al vaixell. Allà, començarem a repartir unes guies que nosaltres haviem dissenyat perquè fruisin més del viatge. Després, els duguerem al IES Medina Mayurqa on restaren tot el temps que varen voler fins l'hora de dinar.

Fins l'hora de dinar, a la Plaça Major, hi havia gent encarregada dels tallers, on s'ensenyava a qui volgues a pujar, a coneixer una micona més dels castells, o a escoltar les nostres gralles (que varem estar tocant una bona estona).

Al migdia, dinarem tots junts amb els de Sabadell de paella i varem fer una petita migdiada per poder estar a les 17:00h a la Plaça Espanya per fer un cercavila fins a Cort.

A les 18:00h i ben puntuals començava l'actuació, l'obrirem amb un pilar al balcó (de 5) per pasar desprès a fer un 5 de 7 més mogudet del que ens podiem inmaginar, però que va ser descarregat amb molt d'ofici. A partir d'aquí, tot és va fer molt lent. No ens haviem adonat de la falta d'ambulancia i els de Sabadell no volgueren començar sense ella. Així doncs, esperarem una hora fins que l'ambulancia arribes i l'actuació va continuar.

El primer castell saballut va quedar en intent (era un 4 de 7 amb l'agulla) quan un dels segons, mentres el desmontaven, va cedir i s'enfonsà. Els al·lots, al seu torn anaven descarregant els seus castells (obriren de 3 de 7 si no m'equivoco). Desprès, va arribar el que podria ser el gran moment de la nostra colla i on intentavem el 3 de 7 per sota. El castell va pujar força bé fins l'aixecada de segons, on un va quedar sense aixecar-se i el castell va caure.

Varem decidir repetir als castells, l'assaig donava peu a fer-ho ja que ens havia sortit força bé i la gent li tenia ganes, però no va poder ser. El segon castell va quedar en intent despres de posar tot el castell dret per culpa d'una forta sotregada. A partir d'aquí, varem canviar les nostres previsions i varem acabar amb un 4 de 7, ja que per culpa de la segona caiguda, ens varen quedar un parell de persones 'ferides'.

Les altres colles varen anar fent els seus casetlls, i quan va acabar va començar la festa.

A l'altre plaça, ens esperaba una bota de vi de binissalem, gent per donar el sopar i el grup Al-Mayurqa que tocaria després d'omplir un poc la panxa. Mentres, un parell de xeremiers varem estar tocant una estoneta per allà, per donar un petit descans a les gralles que ja duien un bon 'tute'.

Una micona més tard, el grup Al-Mayurqa feia els seus primers acords i una multitud de gent és posava a ballar. Una ballada invadida per castellers, qualcuns d'ells que no tenien ni idea de com era un primer de jota, però que intentaven passar-ho lo millor posible amb la nostra música. Al acabar la ballada, un Tio Pep, un Oncle Tomas, una micona de música de xeremies i a correr cap al lloc de la festa.

Això si, com va passar l'any passat i espero que és faci tradició. Varem estar acompanyats del so de les gralles tota l'estona i és va montar un passacarrers una micona improvisat. Cada cop està millor això!! Al final, tota la gent ballant i un ambient només superable si ho haguesim descarregat tot.

El diumenge, la veritat és que hem va costar aixecarme, dinarem i aixì com dinarem vaig començar a ser persona. Amb uns companys que havien vengut de fora, acabàrem a Valldemosa, on varem prendre coca de patata acompanyada d'una xocolata desfeta.

El dilluns, per aprofitar el pont, escalada per la zona de Valldemossa, i despedida d'aquets tres minyons que varen dormir a cases i ens varen acompanyar. Al vespre, varem quedar amb la gent de Sabadell que havien quedat fins dimarts dematí i donarem una volta per palma. Acabarem un parell al clandestino.

El dimarts dematí, ja va ser el darrer dia d'aquest cap de setmana tan llarg, després de despertar-me d'aquella manera, vaig anar al port, com un dels representants de la colla al port, per dir adeu als darrers Saballuts. Ells diuen que varem disfrutar, jo no ho dubto. Ara, toca recuperar-se ben recuperat! pròxima aturada, MANACOR...

Comentaris

xavi

Ambulància

xavi | 15/10/2004, 12:43

és una temeritat intentar fer castells importants i amb risc sense ambulància!!
Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
Amb suport per a Gravatars
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb