El Blog d'en Potti

De plaça en plaça, de festa en festa.

Viatge als campaments de refugiats saharauis a Tindouf - 1 - l'anada

potti | 06 Octubre, 2006 06:30 | del.icio.us latafanera.cat meneame.net technorati.com

Amb una serie d'articles miraré de resumir el que va ser (per a mi) el viatge i l'estada als campaments de refugiats saharauis de Tindouf a Alger.

Partim.

Maletes fetes, cartes i paqueteria recollida per a gent dels campaments[1] i amb tota la documentació revisada és pot dir que fins que no arribarem a Barcelona el viatge no va començar. L'avió que ens duia cap a Alger tenia retràs i el de Tindouf en un principi no l'agafavem amb el retràs que duia. Xerrant amb un dels al·lots de la companyia aconseguirem que l'avió de Tindouf ens esperés. Mentrestant i gràcies a l'espera varem començar a conèixer i a parlar amb la gent del grup.

El viatge comença.

L'entrada a l'avió d'Air Algerie va ser la primera presa de contacte amb una cultura diferent: només una hostessa que només posava la veu i la resta de tripulació que tractava directament amb la gent masculina, varem seure on varem poder (no va servir de res tenir els seients numerats perquè segons ens va sembla tothom s'anava seient on més o menys volia), papers que omplir amb les nostres dades tant de sortida com d'entrada als aeroports que és va anar repetint a cada vol, un refrigeri bastant més dolç al paladar i, com no, la presència de l'àrab per tot (faltaria més). A l'aeroport d'Alger ja estàvem avisats de que veníem. L'avió ens esperava i creiem que ens farien córrer però les autoritats 'competents' ens varen deixar per el final. Vuit o nou policies estaren al damunt dels nostres passaports i del visat col·lectiu però sense cap tipus de frisor. Un algerí ben rialler venia de tant en quant amb un passaport a la mà i, un a un, intentava dir els nostres noms bé somriguen quan veia que l'haviem entès. Poca feina.

Controls i més controls

A partir d'aquest moment i fins que sortirem del aeroport militar de Tindouf començaren els controls. Fins a 5 vegades abans d'arribar ens aturaren i miraren si duiem qualque arma o dispositiu perillós amagat sota la nostra roba o al nostre equipatge. S'arribava a fer pesada la cosa. Sabent que ens estaven esperant cap d'ells va mostrar intenció d'anar més ràpid, tot al seu ritme. Al final i crec una hora després d'haver aterrat a Alger varem aconseguir pujar al avió que ens havia de dur a Tindouf entre els aplaudiments d'uns bascos de MPLD que hi havia dintre l'avió. L'avió era com un bus amb ales. Un altre cop sense seient assignat, un avió petit, tots apretats, ningú sabia ben bé que havia de fer i quan semblava que estavem apunt de partir un dels bascs s'adona que s'havia deixat una maleta sense pujar [2]. Torna a esperar...

Canvi de plans, directes a Auserd.

Just trepitjar fora del aeroport de Tindouf, i després d'haver passat el control de torn ens trobarem al membre de protocol que ens esperava i el primer que fa és canviar-nos els plans. En lloc d'enviar-nos a passar la primera nit a Rabuni com anam directes al primer campament, Auserd. La nit semblava allargar-se per moments.

El nostre Jeep però fa una aturada a Rabuni per deixar unes vacunes que duiem des de Mallorca. Llavors, directes a Auserd, bots per el desert, marques d'altres Jeeps a l'arena i de sobte i sense avisar Haimas i 'Bais' a un costat i l'altre, sense cap ordre aparent, formant els carrers. El Jeep ens deixà just al costat d'una de les poques cases on és veia llum. Al entrar, una senyora asseguda a un cap de cantó de la casa està preparant el té. Aixeca la mirada, la saludam, somriu, no sap xerrar castellà. Al seu voltant la resta del grup cansats estirats a terra o asseguts sobre coixins miraven de menjar qualque cosa i de descansar. Ens diuen que han anat a cridar a les famílies d'acollida per avisar que ja havíem arribat i mentrestant tastam el que serà el primer té del viatge. Dolç, molt dolç. No deien que el primer era 'amarg com la vida'?.

'Bienvenidos a mi casa, vuestra casa'

A l'estona ens tornen a ficar al Jeep i ens duen un tros més enllà. Entram dins una Haima il·luminada per un fluorescent. El primer contacte és dur. Així com podem ens anam presentant, i a primera vista no sembla que xerrin gaire castellà. Ens tapen amb mantes, ens donen coixins, ens preparen més té, ens treuen unes galetes. Sembla que la família no s'acabi mai. A mesura que s'aixequen i amb cara de dormits grans i petits ens saluden amb certa vergonya, és presenten. Despunta l'alba i veim els primers tons ataronjats, la Haima s'il·lumina. Per fi ens adonam que estem al mig del desert.

I mentrestant al cap les primeres paraules de na Fatimatu[3] que record en castellà : 'Bienvenidos a mi casa, vuestra casa'.

[1] la recollida de paqueteria i cartes és perquè no hi ha una altre manera de fer arribar coses. Així que quan qualcú va cap allà normalment fa la funció de correu.
[2] A Algeria per evitar que el avió dugui maletes de gent que no hi viatja quan arribes a peu de pista et trobes totes les maletes baixades del carretó on les duen. Allà tens que cercar la teva i pujar-la al avió. Ens explicaren que és una mesura anti-terrorista.
[3] Na Fatimatu Mohamed és 'Sa Madona' de la familia que ens va acollir a Auserd.

Comentaris

olga

Re: Viatge als campaments de refugiats saharauis a Tindouf - 1 - l'anada

olga | 07/05/2007, 19:22

Jo vaig anar-hi amb tant sols 9 anys, i des dels meus 20 puc dir q va ser el viatge q més meravellada va deixar-me...

Sàhara endavant!

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
Amb suport per a Gravatars
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb