El Blog d'en Potti

De plaça en plaça, de festa en festa.

Cossiers a Montuïri 2007 (I)

potti | 16 Agost, 2007 11:17

Montuïri ahir tornava a fer olor a alfabeguera. Des de passat el migdia el poble estava revolucionat. Com cada dia 15 els carrers s'omplien d'aquesta olor tan característica de la festa montuïrera i els joves es preparaven per córrer davant del Dimoni.

Puntuals, a les 7 de s'horabaixa, els cossiers feren el seu primer ball davant l'ajuntament mentres que el Dimoni, enguany, tardava un poc més en sortir. Un cop totes les figures de la festa es reuniren començà el cercavila, al so del flabiol i les xeremies i amb el sempre eficient Banya Verda obrint pas, per diferents carrers del poble, anant a ballar davant els diferents comerços que ajuden de qualque manera a les festes.

Cossiers de montuïri - Potti

Dia 15, però, els cossiers no van vestits, o no amb els vestits tradicionals. Dia 15 surten amb camisa blanca, calçons negres (com si de cambrers es tractassin) i l'únic toc de color el posen els mocadors, aferrats amb la ma, que mouen per realitzar cadascun dels balls.

El dimoni, l'estrella.

Ballin els cossiers amunt i avall el que realment dona un caire característic a aquesta festa son els múltiples papers que te el dimoni : conductor, guia/guru, dinamitzador i punidor. Així ell és l'encarregat d'obrir pas i vigilar que tots els cossiers puguin arribar de banda a banda de manera més o menys senzilla. És també el centre d'atenció dels més joves que, com si d'una guarda de satànics fossin, l'increpen i l'invoquen amb crits i tocs del picarol que aquest du penjat al cul, ben valents quan el tenen d'esquena però que fugen - cames ajudeu me - en el moment que aquest es gira i, si escau, els persegueix sense descans provocant una torrentada humana. També castiga, a la manera antiga, a tots aquells que no segueixen les normes de la festa [1].

dimoni - zigazaga.net

Amb ell, els infants, ploren desconsolats, de terror, i descobreixen que davall d'una mascara monstruosa hi ha una persona. Tot això, els més petits, els que encara no tenen clar lo de la permanència d'objecte, son els que més malament ho passen veient al dimoni, monstruós, aparèixer i desaparèixer com per art de màgia.

Estrella o no cada any acaba igual, el dimoni, després de donar maldecaps a més d'un, acaba derrotat per la dama entre els crits de joia de tots aquells que, de certa manera, l'invocaven un parell d'hores abans. Un bon aperitiu del que serà la festa dia 23.

[*] La foto dels cossiers està presa amb una Fuji S2 pro amb un objectiu Sigma 15-30 3,5-4,5f.
[**] La foto del dimoni és d'en Xisco Lladó i penjada al seu blog.

[1] Enguany ha set sonat un al·lot que per fugir d'ell va passar caminant per damunt un cotxe. El que no s'esperava aquest jove és que a l'altra banda estigués el dimoni esperant que baixés per afuetar-lo doblement. Per intentar fugir i per fer-ho maltractant el cotxe de qualque veí.

Comentaris

 

a nice mistake: lesson two

I kow you know | 17/08/2007, 01:54

Sorry, Mr Potti, don't go ahead reading. Compositión, powerfull? I've a lot of time to spend. Actually you appear to be the biggest mouse I've never seen in the whole life long, getting smaller and smaller over and over again.
General said: I want you to remember...
Just a joke meanwhile time goes by

 

Learning

binari | 17/08/2007, 03:03

Oh!!! Gran Mestre, ensenye'ns la teva obra, per poder-ne gaudir i aprendre a través d'ella.

 

Oh my god!

potti | 17/08/2007, 09:13

Llatí, anglés, castellà... aquest troll mai deixa de sorprendrer-nos. :)

 

banya verda

Pau mas | 24/08/2007, 22:17

de puta mare ses fotos i gracis per fernos gaudir d'aqests records qenomes passa unoic a l'any .....visca la terra i la nostre cultura

 

Re: Cossiers a Montuïri 2007 (I)

Potti | 25/08/2007, 11:00

de res home! :)

Afegeix un comentari
Amb suport per a Gravatars
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb