El Blog d'en Potti

De plaça en plaça, de festa en festa.

Antonio Puerta, passió i mort!

potti | 29 Agost, 2007 16:49 | del.icio.us latafanera.cat meneame.net technorati.com

Tal volta el text no agrada a més d'un però per la meva banda ja estic fart de tanta 'tonteria' amb el pobre Puerta. Fa una estona a la conta de la missatgeria instantànea de ma germana ha arribat un missatge que deia :

(pasalo)todos somos puerta en honor a su Muerte pasa este mensaJe a personas i pon tu nombre a ber donde llega esta cadena: marta l  juan o maria san miko lorena ichianika noe sonia Andres marian laura rocio inma piruleta manu tania ismael alcantarilla el xorizo, sara, javi, marta,lore,david,MiRyam, Moy,javi, jimmy,natxo,sheila, lore, evelin, emily,marta,niina,celia,cris,mire, beerta, maar,Beti,raul....

I trobo que aquesta situació ja fa coió. Diaris, televisions, blogs, cadenes de correus-e i tantes coses que m'oblido no aturen de gastar energia per un fet que és el més normal del Món (una fallida al teu cos, ja sigui perquè ha funcionat malament o perquè ja li tocava). I d'aquí i fent cas al Rodari m'ha sortit això:

Paquita, la dona que treballava a la copisteria de la UIB, va morir l'altra dia mentres feia feina fent fotocopies. Era jove i bona a la seva feina. Des de petita sempre s'havia interessat per aquestes maquines copiadores i darrerament havia realitzat molts bons treballs dintre d'aquest àmbit.

Paquita tengué un atac mentres estava acabant de fer les fotocopies de Teoria del Caos IV, una de les assignatures més difícils de les que es donen a aquella facultat. Crits, cares neguitoses, gent plorant per els passadissos. Els metges no pogueren fer res i als dos dies morí al hospital.

Les mostres de condol no es feren esperar. Totes les copisteries de Ciutat tancaren i enviaren cartes, fotocopiades, a la copisteria on treballava la Paquita. Les màximes autoritats copiadores, els treballadors del top Manta, pirates varis i molts universitaris que havien tractat amb ella es sumaren omplint les parets de suro de la copisteria amb missatges de condol. Milers de ciutadans s'aproparen el vespre per donar el seu darrer adéu a aquesta al·loteta tan maca que tant havia fet per l'art de fotocopiar. Els noticiaris, diaris, i demés mitjans de comunicació empraren les seves energies per poder difondre tan trista noticia.

Quan les seves companyes arribaren a la capella ardent, la multitud començar a cantar l'himne de la Universitat tot seguit de l'himne de les copistes. La societat estava amb ella. Imatges se n'han vistes moltes però la que ha demostrat que la passió per les copies està per damunt de la rivalitat ha set quan l'encarregat de la copisteria de l'Anselm Turmeda i el del Guillem Cifre s'han abraçat allà al mig. Quin gran moment.

Al dia següent tothom la va voler acompanyar al cementiri on, amb el fèretre cobert de tots els 'tacos' de fotocopies que oferien al curs 06/07 i el logotip de la Universitat, incineraren el seu cos, que per cert, amb tant de paper, va cremar molt bé. Una gran pèrdua per a tota la comunitat.

A 200 metres, a les obres de Son Espases, un altre treballador moria al caure d'uns andamis. Ràpidament se l'ha sepultat amb ciment després de tallar el seu cos a trossos amb la picadora. Ningú més que nosaltres ha sentit parlar d'això.

Actualització
A la wikipedia ja en fan ressò de tot això.
A 'La cova de les bruixes' també tracten el tema des d'un punt de vista ben diferent. En grosske també deixa una reflexió sobre el tema.

Comentaris

Josep J. Rosselló

La mort d'en Puerta

Josep J. Rosselló | 29/08/2007, 17:16

Pots estar ben segur, Potti, amic blocaire desconegut, que el teu comentari molestarà a molta gent. Jo, en canvi, estic des d'ahir donant-li voltes, i trob que tens tota la raó. Sense arribir a l'exemple de la fotocopista uibera, no me'n puc avenir de la diferència de tractament que les televisions, però també el diaris –veuràs que, en principi, els tenc una mica és de respecte–, han donar a la mort del jove futbolista i a la del periodista i escriptor Francisco Umbral. I no crec que sigui perquè aquest tenia ja!!! 72 anys. En Paco Umbral no era avui sant de la meva devoció, però hi va haver un temps, quan jo començava en el món del periodisme –que exercia, no podia ser d'altra manera, en espanyol–, que l'escriptor de Valladolid va ser tot un referent; ningú no li podrà negar que va revolucionar el llenguatge periodistic a les darreries dels anys 70. I ja hauràs vist que el seu traspàs no ha ocupat ni la meitat de l'espai dedicat al crack sevillista. Deu esser que hi ha morts i morts. O que la imbecilitat s'escampa com una immensa taca d'oli.

Víctor

Re: Antonio Puerta, passió i mort!

Víctor | 29/08/2007, 18:03

Jo també pens que es tema ja crema. És una llàstima perquè evidentment que el succés em commou, a l'igual que moltes altres morts, però és el que tu dius: morir-se és una cosa ben natural.

Segurament una cosa parescuda hauria succeït amb la gent de la premsa "del cor"... És una llàstima que en l'actualitat al 1r món les prioritats dels ciutadans en tots els àmbits siguin tan vergonyoses.

Quants de tots els que donen corda a aquest tema (envien correus, van al funeral etc.) es preocupen per la fam al 3r món? (un problema que, per cert, genera milers de morts més cada dia que la inoportuna del pobre esportista). La resposta, si la poguéssim saber, faria oi.

els crítics

Al pottifriky

els crítics | 29/08/2007, 18:53

Sí, és en vera, sembla que la IMBECILITAT s'escampa com una immensa taca d'oli.

Fabián

Re: Antonio Puerta, passió i mort!

Fabián | 29/08/2007, 19:35

La muerte (o cualquier otro momento de la vida) no creo que sea el causante de que los medios de comunicación se abalancen sobre el acontecimiento.
A mí me indica la fuerza o la influencia que pueden tener estos medios informativos sobre la multitud cuando ésta acepta el acontecimiento de manera emotiva y sin ingerencias especiales. Así puede ocurrir con la muerte, la boda, la paternidad, etc. de personajes no políticos conocidos o populares en el espectáculo: deportes, canción, toros, etc.

Más difícil es que la multitud acepte a otro tipo de personajes: ya literatos como Umbral o políticos o personas normales no populares. Claro que todo esto depende del ambiente general del momento.

Muchas personas "van a ver" y supongo que en el fondo hay un querer participar, sentirse - ya que priman los valores emocionales - parte de una colectividad.

El fenómeno es cercano a las manifestaciones que se dan cuando un equipo de fútbol gana una liga o un campeonato, pese a sus diferencias de tristeza o alegría, ambas exageradas vistas desde fuera.

Potti

Re: Antonio Puerta, passió i mort!

Potti | 29/08/2007, 21:34

Fabian. Si per sentir-te part d'un col·lectiu necessites anar a plorar per una persona que, ni la coneixien en persona, ni segurament hauria fet res per ells (i més en el món del futbol on tots son mercenaris) ja fa collò i s'hauria de fer bé.
Per el mateix motiu aquesta gent hauria de demostrar lo mateix amb tot tipus de desgràcies que cada dia omplen els diaris/noticiers del país i passen sense pena ni gloria.

Si ha passat tot això és per la influència que tenen els mitjans de comunicació i la manera com poden influenciar a les massa de gent. La gent no mira de fer un anàlisi del que veu. Simplement ho veu, ho imita i ho transmet als altres.

Si el fet de la mort de qualsevol de les persones hagués duit aquest desplegament de mitjans i s'hagués pogut agafar en directe veuries com si que l'Umbral, la Paquita, o qui sigui ara mateix tendrien una gran repercussió.

Si s'ha de triar qualque moment per morir millor que sigui en directe...

Els crítics

Al pottifriky

Els crítics | 30/08/2007, 12:49

Mira que ets animal! dir que "Si s'ha de triar qualque moment per morir millor que sigui en directe..." és com a mínim una broma de mal gust per no dir que és d'un cinisme mesquí. El teu intent de reflexió sociologica és pedestre. De psicologia social, fas la brama de les masses i bla bla bla, un discurs estantís que ja no pot explicar fets actuals sobre el que pontifiques.
A veure si t'apliques la única afirmació que no entens: " La gent no mira de fer un anàlisi del que veu. Simplement ho veu, ho imita i ho transmet als altres" Amb la teva complicitat, el teu blog està esquitxat de descalificacions i infàmies sempre cap a la mateixa persona i la seva pròpia família pel simple fet que tu has actuat mogudet per influències que t'han afectat l'amígadala cerebral sense activació del cortex prefrontal.

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
Amb suport per a Gravatars
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb