El Blog d'en Potti

De plaça en plaça, de festa en festa.

Castells i errors.

potti | 22 Setembre, 2007 10:03

Quan xerram de la colla sempre tendim a dividir la colla en tres o més parts (segons la consideració que és tengui) i considerar-les unes de les altres quasi independents. Com si res tengués de veure una amb l'altra. Gran error.

Totes les parts estan relacionades de moltes maneres diferents. Ni la pinya, ni el tronc, ni la canalla, ni directiva, ni la tècnica - ni tan sols les gralles que son les que més llibertat tenen - funcionen per separat en aquest embalum de gent. Això dona molta estabilitat a la colla i donat el tipus d'activitat que realitza és molt important. El marge d'error del que gaudim és molt ample. Cada una de les parts, dintre de les seves possibilitats, mira de tapar els errors que fa l'altra, ja sigui conscient o inconscientment, no per amagar-los sinó per cercar l'estabilitat i per evitar que és rompi. Després és fàcil informar del 'què ha fallat', de quines mesures temporals s'han pres per llavors avaluar-ho amb tranquil·litat i poder prendre una decisió per millorar el funcionament de la colla.

Encara que els errors, a l'hora de fer els castells, els sol reparar la gran massa de gent és cert que la posterior feina de gestió i avaluació no la pren tota la colla. Seria difícil trobar l'acord entre més d'un centenar de persones amb visions i aspiracions, ja siguin personals o grupals, diferents. Son aquests coordinadors (o caps de...) els que voluntariament han decidit agafar la responsabilitat de realitzar aquestes feines ajudats per la resta de la colla amb la que és comuniquen constantment. Aquí tornam a tenir el mateix sistema que regeix la colla però a menor escala que consisteix en tota una serie de nodes que es controlen i es regulen mutuament creant una xarxa on és possible la delegació de la feina (per això és crea la directiva i la tècnica). Tot aquest entramat torna a proveir d'un marge d'error enorme a l'àmbit directiu perquè davant de qualsevol incidència que pugui haver passat per alt sempre hi ha un altre node que, malgrat no pugui controlar-ho directament, pot informar del error per tenir temps de tirar-ho enrere per tornar a l'estabilitat.

Ara bé, el problema ve quan és romp aquesta estabilitat. Les caigudes formen part del món dels castells (suposo que si no poguéssim caure els castells no tendrien aquest aire 'saborós' que tenen) i podriem considerar-ho la resposta de la Física per tornar a l'estabilitat la feina mal feta a una colla (juas!). Fins i tot en aquest punt on el desordre i els cossos amuntegats estan a l'ordre del dia es pot mirar de tornar a l'estabilitat, real, a la colla i procurar que el fet de caure no passi del nivell d'anècdota. En el moment s'ha d'augmentar la comunicació perquè tothom sàpiga que ha passat, preocupar-se de que tots els integrants estiguin bé, acompanyar qui es pugui haver fet mal a una revisió (si és necessària), fer autocrítica, cercar les causes de la caiguda, etc. I tot això, fet dintre d'aquesta xarxa directiva, on la feina és pot anar delegant i on hi ha encarregats de coordinar certs grups i aspectes de la colla, no es tan complicat d'aconseguir.

El problema apareix quan és vol fer veure que res ha passat i, per evitar-se molèsties a curt plaç, debilitar el sistema a llarg plaç. Després, justament, 'la gent no ve'.

Castells | Següent | Anterior | Comentaris (0) | Retroenllaços (0)

Comentaris

Afegeix un comentari
Amb suport per a Gravatars
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb