El Blog d'en Potti

De plaça en plaça, de festa en festa.

La colla, el cap i el cercle viciós (el que sempre mira de ficar mà).

potti | 26 Febrer, 2008 01:08 | del.icio.us latafanera.cat meneame.net technorati.com

Avui era dia d'assamblea tècnica a la colla. Jo, per qüestions universitàries no he pogut arribar a temps per veure l'espectacle. Diuen que l'assamblea tècnica és per comentar com van els assajos i posar idees en comú però, per experiència pròpia, no crec que sigui una manera gaire encertada de fer-ho. Normalment aquest tipus de reunions acaben agafant una tendència on uns critiquen i els altres es dediquen a defensar, així com poden, la seva postura. Al final tot queda com una especie de 'baralla-al-pati-de-l'escola' on tothom pensa tenir la raó (en els millors dels casos) o una orgia de sang i fetge (a la resta).

Però xerrem de la colla.

Personalment penso que ara mateix la colla està ficada dintre d'un cercle viciós[1]. En part arrossegada per el no voler acceptar que ara mateix no està preparada per realitzar castells 'grans' i en part arrossegada per problemes estructurals. Els castells de 7 ara mateix es troben lluny de les nostres possibilitats. I, en lloc d'assumir-ho, ens dedicam a pensar que no passa res i que miraculosament tornarem a realitzar-los d'una manera més o menys senzilla. Idea ben allunyada de la realitat. Amb aquesta dinàmica en lloc de sortir-hi ens ficam més i més.

La solució per sortir de qualsevol cercle viciós sempre és la mateixa. Rompre (que no sempre és fàcil) la dinàmica d'aquest. I per fer-ho no només basta amb ser valent per assumir-ho, també s'ha de voler donar la passa i estar ben decidit a tirar endavant peti qui peti. Primer de tot ens hauríem de començar a fixar en els problema més important. Ni la canalla ni el tronc estan preparats per fer els castells que s'els 'exigeix' i això els crea més neguit encara. Els segons perquè no tenen ben clar cap on van. Cada un treballa a la seva manera perquè 'jo-ho-faig-així-i-es-laltre-qui-ho-fa-malament-i-hem-tira' (que tantes vegades haurem sentit a l'assaig).

Què fer un cop que tenim ben localitzat el problema?. És quan la qüestió del manar se torna important. Qui mana aquí? és una pregunta que tal volta molts, a un assaig propi, ens podem arribar. Manar, per contra del que es pugui pensar la gent que mira no significa cridar, gesticular, fer callar a la gent al llarg d'una prova i dir a la canalla que pugi perquè el 'castell està bé'. Manar vol dir aconseguir que tothom, a l'hora de fer feina, la faci de la manera més semblant possible. Manar significa marcar unes fites i uns objectius comuns. Manar significa coordinar a tots perquè els objectius se tornin possibles. Manar significa xerrar amb la gent i analitzar les crítiques i consells que et puguin donar per desprès emprar-los en benefici de la colla... Manar, en definitiva, és la feina del cap de colla. Ni dels que estan a l'ombra, ni dels que volen estar a tot, ni tants sols dels que volen donar un cop de mà mentres s'està assajant un castell.

Just la temporada comença. Encara hi ha temps per encaminar-ho tot. Ànims ninets.

[1] El cercle viciós:

  • La colla no està preparada per fer castells grans.
  • Ho obviam, no feim feina per arreglar-ho i seguim treballant de la mateixa manera.
  • Ens desesperam perquè no aconseguim realitzar una serie de castells.
  • - Els menys 'malalts' van deixant de venir i tornam al punt 1.

Comentaris

 

cercle viciós

Pere Joan | 26/02/2008, 07:20

Jo crec que des de fa anys a la colla es fan els castells per collons i que no s'ha mirat mai la tècnica, un puja com l'hi surt dels ous i després passa el que passa.

 

Re: La colla, el cap i el cercle viciós (el que sempre mira de ficar mà).

Quim | 26/02/2008, 10:22

Tu ho has dit Potti, de mica en mica s'omple la pica i això la colla ho ha de saber assumir

 

cercle viciós

Rafel | 26/02/2008, 18:49

Es veritat no esteim amb el millor moment se ha de trabllar bastant per recupera els nostres castells de set.
Jo crec que lo que mos va més errera es la canalla que sa la de trebellar un poquet més.Però lo que estic segur es que tots els castellers treuren lo millor de dins nosaltres per assolí els nostres millors castells

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
Amb suport per a Gravatars
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb