El Blog d'en Potti

De plaça en plaça, de festa en festa.

La màquina de fer aletes.

potti | 04 Agost, 2004 09:28 | del.icio.us latafanera.cat meneame.net technorati.com

Avui estrenam una nova categoria al meu Bloc. La veritat és què no se si l'ompliré molt, els contes castellers no és que abundin de sobre manera, però faré tot el que pugui per anar actualitzant això.

Avui començam amb un conte per la canalleta, els mes petits dels castells. És un relat curt on s'intenta fer volar l'inmaginació d'aquestes petites persones. Així que no m'enrollo més escriguent coses per aquí i vos deixo amb el conte.

LA MÀQUINA DE FER ALETES

Hi havia un poble on hi vivia un inventor molt estrafolari. Sempre feia invents i mai aturava quiet. Cada dia, si no feia un parell d'invents no era feliç i si passejaves a prop de la seva casa, sempre senties renou de feina. Els seus invents eren com ell, estrafolaris i molt de cops inútils. Seus eren el pal doble per gratar-se l'esquena, les sabates amb triple cordill de seguretat i l'aixeta que tirava l'aigua cap a totes bandes (que tothom tenim a cases).

Un dia de Festa Major del seu poble, l'inventor anava amb la seva bicicleta sense pedals (així no et cansaves) i per poc va caure de cul quan va veure el que hi havia a plaça. Una colla castellera estava alçant castells allà, al mig de la Plaça Major. Tothom estava emocionat amb l'activitat i molta gent aplaudia quan els castellers aconseguien els seus objectius.

L'inventor és va emocionar tant veient els castells que quan va acabar l'actuació, va tornar a casa corre-cuita, tot botant per el camí i xiulant una cançó.

- Ja som a casa! - va cridar quan va obrir la porta - Vaig a treballar al laboratori, que he pensat un invent nou que revolucionarà el país. - va dir mentres continuava la seva cantarella i amb un sonor "Pum!!!!" va tancar la porta.

Allà dintre hi va estar un parell de dies, i quan diem un parell ens referim a més d'un mes. I només s'alimentava de les vocals de la Sopa de Lletres i de suc de dàtil. Fins quan un dia és va sentir una explosió (és de saber popular que quan és descobreix alguna cosa o acaba la investigació d'un invent hi ha una explosió), la porta és va obrir i va sortir de dintre l'inventor amb un somriure d'orella a orella.

La noticia va córrer de boca en boca, els diaris més importants del país en feien ressò del invent i tothom estava espectant!. El dia de la presentació, varen haver de llogar dos estadis de futbol i un de petanca per poder posar dintre a tota la gent que volia saber de que anava tot això. La major part de les 60 colles de castells que hi havia varen aixecar pilars en honor a l'inventor. Era un dia de festa.

- Amics meus, com vosaltres ja sabeu, he creat una màquina de fer aletes i... - és va sentir un "OHHHHHHHH" a la sala - i funciona! - i tota la grada és va posar dempeus i va començar a aplaudir. - Gràcies a aquesta màquina podrem fer castells més alts i amb més seguretat i d'una manera molt fàcil : prems aquest botó d'aquí, llavors aquests dos d'aquí a l'hora, fas girar la maneta i ... - PLAF!! - Una preciosa aleta de 2 de 10 amb folre i manilles va sortir allà al davant.

L'invent, realment, va revolucionar el mon dels castells. Totes les colles volien usar la màquina i la llista d'espera era molt gran. I cada cop que s'utilitzava, és veien aletes més surrealistes. El 4 de 10 amb folre, manilles, agulla, dues bolles de vainilla i una de nata era un dels castells més demanat per les colles. La premsa especialitzada deien que era l'època de platí amb diamants.

Però un dia, qualque cosa va fallar, i mentrestant les gralles feien alçar el castell amb el seu só fort i decidit, una d'elles va fer una aleta!. La gent va quedar estorada! Ningú sabia donar cap explicació, i en aquell moment, entre el públic, un avi que tenia ja una certa edat i anava amb un gueato va fer també una aleta. El cotxe de darrera també en va fer una.La màquina s'havia descontrolat, va començar a treure fum i amb un "PUM!!!" tan o més fort del que havia fet quan és va inventar, va explotar en mil bocinets. L'inventor, no va ser capaç de tornar-la a fer i les colles castelleres varen tenir que tornar a fer castells com els havien fet sempre, amb esforç, treball i la seva pròpia canalla.

Comentaris

Som jo

Que maco!

Som jo | 31/07/2005, 12:44

Els contes és una de les coses que més m'agraden d'aquest món! Encara, a la meva edat, som un poc nina...
fermí

Genial

fermí | 20/08/2005, 10:12

A veure si es van trobant més de contes. Que jo no tinc imaginació i admiro als que entene per a crear-los
Laura - castellersdeSabadell

graciós jeje

Laura - castellersdeSabadell | 12/06/2006, 16:41

te l'has currat eeh! els hi explicarem a la canalla de la colla avere si s'animen a pujar amb més anims! el conte és original, encara que.. costa d'imaginar una m'aquina de fer aletes eh! jejeje ens veiem!
Pere Cadena

Molt bò !

Pere Cadena | 12/12/2006, 22:24

Esperem que en surti una segona part.

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
Amb suport per a Gravatars
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb