El Blog d'en Potti

Cap el dia 30 d'Agost els Gegants i Capgrossos de la Sala varen estar campant per Granollers a la Festa Major. (la dels Blancs i els Blaus) Acompanyats, com no pot ser d'una altra manera, per un parell de xeremiers. Alguns de molt bons i d'altres als que els hi falta aprendre encara.

Cercaviles, recepció institucional, correfocs, correaigua, legionarios... Va valer la pena.

(i d'aquí uns dies afegirem més cosa que de temps no vaig sobrat.)

Me sembla que val la pena llegir la crònica de tot l'acte del desembarc feta per na Francisca Marí i de com els polítics tal volta no haurien de ficar el nas a segons quines coses.... Llavors, passa el que passa.

El rei en Jaume es degué regirar ahir dins la tomba en sentir el batle Carlos Delgado alabar com mai el país veí (Castella), alhora que s’entonava l’himne nacional, espanyol evidentment. Tot això en un acte que, en teoria, era per commemorar l’entrada de les tropes catalanes a terres de Mallorques.

Han passat 779 anys d’ençà d’aquella arribada atrafegada a Santa Ponça, però sembla que amb el pas dels segles el temporal calvianer no ha amainat gens ni mica. L’obsessió de Delgado pel que ell anomena les "ments malaltisses" dels catalanistes féu que l’acte en record del Conqueridor es convertís en un discurs nacional i catòlic. És a dir, en defensa de la nació espanyola i de l’empresa de la cristiandat de Jaume I.

Tot això, evidentment, fet en un castellà ben pulcre que, en determinades ocasions, podia arribar a ser un tant recargolat.

La versió del Llibre dels Feits, que es degué llegir el batle de Calvià quan era un jovençà, devia ser editat per l’antiga acadèmia de la Llengo Balèár. El seu discurs va estar carregat d’una realitat ficció que sorprengué més d’un, encara que també tingué bastants adeptes entre mamballetes i qualque xiulet despistat.

Però a Carlos Delgado sembla que li agradi l’espectacle i de cada any el seu discurs a Santa Ponça puja de to i de sentiment. El popular batle sempre té un as a la màniga i ahir ho va demostrar amb la incorporació de la famosa Marxa reial a l’esdeveniment. Segons ell, per "necessitat". Una peça que per la gent com ell té un gran sentiment i que segons Delgado era un "necessari procés de rectificació".

"Fins a l’any 2003 aquí, en aquest acte, s’interpretava l’himne catalanista d’Els Segadors, cosa que resultaria còmicament ridícul", aclarí. A partir d’enguany, la via ridiculista iniciada pel batle va en augment i ahir, a més de La Balanguera, s’obligà la Banda Municipal a interpretar l’himne espanyol. "Tal com correspon a la realitat històrica d’un regne que s’incorpora a l’empresa col·lectiva de la Reconquesta", aclarí.

La reunificació d’Espanya era la principal idea que Delgado volgué deixar clara al públic calvianer, i és que per qualque cosa és "la nació i l’Estat més antic d’Europa", aclamà. Apel·lant doncs al Conqueridor, que ja devia tenir esgarrifances i la caballera ben dreta, el dirigent conservador alçà l’espasa contra aquells que han "pervertit" el mite fundacional de la Conquesta, perquè "Espanya i l’especificitat de Mallorca han anat, van i continuaran anant sempre de bracet". La culpa de tots aquests mals, una vegada més, és dels pervertidors de mites per "posar-ho al seu servei". "Som mallorquins i som espanyols sense cap problema", etzibà de nou.

Ara bé, la nova versió historiogràfica de Delgado no acabà aquí. A banda de ser un bon historiador, el batle de Calvià també demostrà ahir els seus dots sobre lingüística a l’hora de defensar les "especificitats" de cada illa. "Cal defensar la llengua mallorquina del ferotge atac del qual ha estat objecte en els darrers trenta anys i que està aconseguint la seva pràctica desaparició". Una desaparació provocada, un altre pic, per determinades "ments malaltisses". Així i tot, en aquest cas no s’atreví a concretar si eren cervells espanyols, catalans, anglesos o per ventura polacs.

"Tenim la gran sort de tenir dues llengües glorioses (...). Una que és mallorquina i que a Mallorca s’hauria d’anomenar oficialment mallorquí. I l’altra, l’espanyola", repetí de nou sense gens de por que d’enmig del públic qualque filòleg de pa amb fonteta l’interrompés per contradir-lo. Ben xalest es mostrava el catedràtic d’Història del Dret Roman Pinya, que a més del discurs de Delgado també esperava escoltar el del seu fill.

El relleu doncs el prengué l’escriptor Roman Pinya Valls, que després del discurs magistral del primera vara obvià parlar de llengua o història per centrar-se en els nassos. Un tema del qual Delgado també n’és bon coneixedor.

El nou perfil de Letícia amb la darrera operació de salut o d’estètica centraren el seu pregó, com també la seva "suposada semblança" a Felip de Borbó. Un parlament que semblava tenir com a gran objectiu no dir res, però que acontentà el públic, que reia i l’interrompia per fer mamballetes.

En resum, tot un espectacle que pot quedar gravat a la memòria i del qual per ventura el col·lectiu de la via ridiculista s’apoderarà per fer-ne una tragicomèdia.

I mentrestant seguim d'exàmens.

[*] La noticia és del DBalears.cat.

Després de tornar de la Festa Major de Granollers on la participació de la gent és bàsica per el seu bon funcionament (son els propis habitants de Granollers qui munten i participen als esdeveniments) m'ha xocat trobar-me amb el següent apunt de n'Amadeu on explica el que passa a Bunyola amb el Festival de Música de Bunyola. Copio-aferro un parell de mots.

El nostre poble fa 23 anys que celebra un festival de música, gràcies a l’impuls i la feinada, exclusivament, d’en Bartomeu Quetgles, músic, melòman, i que des de fa temps viu pràcticament amb la il·lusió d’organitzar-lo. I nosaltres, amb la il·lusió que l’organitzi.[...]L’equip de govern, per tant, gratificant-se de la seva pròpia ignorància, ha decidit menysprear 23 anys de feina d’una sola persona, generacions de músics que hem crescut amb aquest festival -o ens ha fet créixer-, estroncar la il·lusió dels que ara comencen, i tirar al fems la fama i el bon nom del nostre poble.

Fa colló veure com els consistoris molts cops, per les raons que siguin, tiren avall activitats d'aquesta mena per el fet, i la trempada que els hi deu suposar, tenir el control. Tal volta a l'ajuntament, i als seus 'camarades', ja els hi va bé que la gent (en general) no participi de les seves festes i actes i sigui tan sols consumidors (ja hi ha uns que cobren per ser productors) malgrat que això només ens aboca a ser consumidors de Patricias i OT.

Guardant les distàncies no vos ve al cap el que va passar a Ciutat no fa tant de temps amb 'Sant Joan'?.

No ve de més pegar una ullada al manifest i signar-lo.

Després de tornar d'un cap de setmana ben farcit d'activitats toca posar-se amb els exàmens. La cosa anirà magre un parell de dies.

Un dels moments més esperats, i tradicionals, de les festes de Sant Joan és la sortida 'rabiosa' dels dimonis que representen els 7 pecats capitals[1]. El desenvolupament de la festa és senzilla els set dimonis aparèixen acompanyat per xeremiers i, durant horeta i poc, és dediquen a voltar per el poble donant llenderades en un recorregut més o menys programant. I dic més o menys perquè els dimonis, segons vaig entendre, tenen via lliure per canviar la ruta, donar llenderades a rompre o qualsevol idea que lis vengui al cap sempre que ajudi a fer més festa.

La festa que segons sembla era molt similar a altres que se duen al Pla va evolucionar cap als 90 passant de emprar només a un dimoni (Dimoni Major/Gros/Gran...) als 7 dimonis que surten ara. Aquest canvi sembla que ha estat el fet que ha revolucionat aquesta festivitat. Cada cop més joves s'apunten a la festa i poc a poc gent d'altres municipis s'apunten a correr davant dels dimonis (tal com ho fan a Montuïri o a Vilafranca).

Com sempre passa a aquestes festes hi ha gent que no l'acaba d'entendre o no sap on va i aquesta no va ser una excepció. No és una festa per dur a un al·lot amb cotxet o on queixar-se de les llenderades que te pugui donar el Dimoni...

[1] Enveja, mandra, orgull, luxúria, cobdícia, ira i golafreria (me penso).
[2] Les fotos son fetes amb una Fuji S2 pro i un obj. 15-30.

Sant Agustí a Felanitx és molt més que 'el coso' o tots els concerts que s'han organitzat. Per aquesta festivitat hi surten (o tornen a sortir) els cavallets acompanyats per els gegants, els dimonis, els caparrots, etc... Segons n'Amades, a una de les quatre fulles que va escriure sobre costums catalanes, el ball dels cavallets de Felanitx "constituïa un dels documents de teatre de plaça més interessants de la cultura popular mallorquina".

Avui, emperó, sembla destinat a ser una dança que se manté per la voluntat d'uns pocs i on molts observen, estranyats, els al·lots que la ballen demanant-se perquè aquells infants van vestits de manera tan estrafolaria o perquè fan aquelles voltes tan ridícules. Son moments com aquests que fan què te sentis com a Ciutat.

 (Segueix)

Capdepera, feu de la Iguana durant molts d'anys, divendres passat, just abans del concert de la Troba Kung-Fu, tornà a ser escenari d'un correfoc. I la veritat és que aquest poble amb els correfocs te qualque cosa especial. Capdepera ja dona molt de joc amb els carrers estrets i tota aquesta serie de revols, pujades i baixades que té. Malgrat tot el vertaderament impressionant del correfoc fou la gran participació del públic. Cosa no gaire habitual a molts correfocs que se fan per Mallorca.

El correfoc fou llarg. Quasi dues hores tardaren els dimonis a concloure tot el recorregut i fer l'encesa final a la plaça degut, en part, al tipus de recorregut i a la gran afluència de participants que hi va haver. Ara bé, des de ben principi els dimonis varen estar en un ambient que puja l'ego a qualsevol colla. Foren aclamats des de la primera carretilla per la gent del poble que participava així com sabia i podia ja sigui alçant dimonis com amb càntics i crits variats[1].

El correfoc va funcionar bé durant força estona. Els cadafals que al llarg del recorregut els dimonis s'anaven topant les empraven per fer un poc espectacle i on la gent els envoltava esperant la pirotècnia que havien de llençar. La veritat és que donaven prou espectacle i ajudaven a fer el recorregut més distés. Amb l'arribada a la costa va ser on el correfoc va perdre el ritme. Penso que els dimonis s'intentaren re-agrupar per mirar de fer una baixada espectacular però la pèrdua de ritme i el tap de gent que se va formar va fer que l'aturada fos contraproduent. Va ser la primera vegada on vaig ser un poc conscient de l'estona que feia que durava el correfoc. L'encesa final també fou estranya. Lenta però espectacular en el seu inici(recordant, i molt, a l'espectacle de Biniamar) i en el seu final però llarga i pesada durant la seva evolució.[2]

Cal apuntar que amb tanta gent els dimonis quedaven en molts casos desapareguts al mig dels participants i de tant en quant el recorregut quedava fora foc o inclús en qualque moment fora l'ambientacio dels tambors (i no perquè deixesin de tocar). Això però no ha de veurer-se com un punt negatiu. Hi havia moments que era agobiant estar allà dintre i estic ben segur que fent de dimoni encara ho devia ser més. Té molt mèrit arribar a encendre i mourer-se en aquelles condicions però el que realment és impressionant és trobar un poble que participi tant d'un correfoc.

 (Segueix)

Aquest passat cap de setmana ha set un dels més emocionants per tots els montuirers. No només per ser les festes de Sant Bartomeu, patró del poble, si no perquè enguany els cossiers que fa 15 anys que pegaven bots i dia rera dia de festa donaven la cara s'han acomiadat donant pas a una nova generació de cossiers.

No cal dir que aquest fet a provocat que enguany el 'ball dels cossiers' sigui més vist i seguit que els darrers anys que jo recordo(fins i tot IB3 ha vengut a fer el colló gravar). I quan dic el ball me refereixo pura i exclussívament al ball. Enguany hi havia cops, colçades i corregudes tant o més exagerades per poder veure el ball com per escapar i fer befa a en Banya Verda. L'aconteixement be s'ho valia i així ho va demostrar el poble amb una de les voltes més llargues que recordo (tampoc no som gaire vell encara i no els he viscut tant). Dissabte ballaren tant on tocava com on no tocava.

Diumenge fou el dia vertaderament emotiu. Els xeremiers com cada any despertaren al poble i els cossiers, cap allà les 10 començaren a ballar. Enguany, però, la multitud entaconada i mudada era molt més nombrosa que altres anys i ja deixava veure que l'església estaria ben plena. Polítics, alts i baixos càrrecs, càmeres, ateus, llums de discoteca i demés omplien l'església esperant el petit però breu homenatge que es va fer a aquests que han estat 15 anys icona del poble.

El dimoni encalça els cossier pel Pujol from esBinerbo on Vimeo.

I el darrer ball ja vos el podeu imaginar. Ara només cal esperar al 15 d'Agost de l'any que ve quan els joves que agafin el relleu faran el seu primer ball.

 (Segueix)

La foto de tots els cossiers que han ballat aquests darrers 15 anys. Una llàstima que, en el darrer ball, botant-se la tradició[*], no ballessin tots.

[*] Crec que hauria estat un bon detall com a comiat.

Més que per mirar, per escoltar. Un moment del ball dels cossiers d'ahir.

[*] El vídeo va ser gravat per en Binari.

Diuen que els de IB3 aniran a gravar les festes de Montuïri. Personalment espero que no passi com amb els cossiers d'algaïda (foto 1) o com a la Patrona de Pollença. (foto 2)

I si no, el Dimoni ja decidirà...

Dos minuts, dues fotos. Gran concert.

No fa gaires dies vaig poder pegar un bot a Montuïri i veure l'exposició que en Miquel Tugores ha muntat al voltant dels Cossiers i Dimoni de Montuïri. És simpàtica i divertida però tal volta un poc complicada de veure per els curiosos horaris municipals.

No vaig contar el número de figures que la composaven però n'hi ha un grapat que valen molt la pena i que divertiran a més d'un. A més, en aquest cap de setmana que se'ns presenta d'efervescència festiva (correfocs, cossiers, trobades de bandes de xeremiers...) és sortejarà una de les peces 'censurades' de l'exposició al acabar els balls.

[*] L'exposició no és molt gran i amb una estona se pot veure sencera. Fixau-vos que hi cap tota dintre de la foto.

Per segon any consecutiu les festes de Sant Bernat han esdevingut plàcides i fora gaire polèmica. Sembla que ja quasi s'ha oblidat completament la 'tradició'[1] de peregrinar al monestir amb canyes i l'alfabeguera ha esdevingut l'autèntica protagonista vegetal donant olor, i color, a la festa.

L'encant d'aquesta festa és que no munta en cap moment un gran sarau d'aquests que esdevenen incontrolables però podem trobar tot tipus d'actes on la gent 'participa', o pot participar, activament. Castellers[2], xeremiers, corregudes, glosadors o molts grups de música tradicional han format també enguany la part central de la festa. (sempre sense oblidar la missa i tots els actes religiosos).

http://sp9.fotologs.net/photo/41/43/106/enbufarell/1219147411250_f.jpg

[1] Així ho anomenaven ells.
[2] L'actuació castellera ha estat un poc minsa. Com cada any per aquestes dates l'afluència de castellers no és gaire alta i a l'actuació s'ha fet el que s'ha pogut. Per una banda s'ha realitzar, just després de l'ofici, un pilar caminat que s'ha aturat davant del sant i ha estat parat a segons per en Gaspar, un dels castellers de la zona. Després, un cop fora, s'ha iniciat l'actuació amb un pilar de 5 que ha patit a l'hora de la descarregada i un 3 i 4 de 6 que no han duit gaires problemes. Per acabar, un pilar de 4 i cap a cases. Les gralles, per cert, un poc terribles en segons quins inicis de toc.
[*] La foto és de na Neus i d'en Gaspar i de na 'sobrenlesparaules'. Jo no he tengut gaire temps de mirar les fotos que vaig fer.

• Inici
• Arxius
• Àlbums
• Enllaços
• Bloc de BalearWeb

«	Setembre 2008					»
Dl	Dm	Dc	Dj	Dv	Ds	Dg
1	2	3	4	5	6	7
8	9	10	11	12	13	14
15	16	17	18	19	20	21
22	23	24	25	26	27	28
29	30

• El Rei en Jaume, en Delgado i el Desembarc....
• El Festival de Música de Bunyola i les barreres de l'Ajuntament.
• D'exàmens...
• Dimonis de Sant Joan 2008. A Llenderades amb el poble.
• Promesa
• Cavallets a Felanitx. Sant Agustí 2008.
• Correfoc a CapdePera 2008
• Cossiers de Montuïri 2008 ( i 3)
• Gràcies cossiers. (Cossiers de Montuïri 2008)
• Cossiers de Montuïri 2008 (2)

• Cultura Popular [474]
• festes [274]
• gegants [27]
• fotografies [232]
• xeremies [76]
• poli­tica [79]
• reivindicacions [60]
• dimonis [66]
• correfoc [49]
• focs [14]
• Música i ball [214]
• Varis [200]
• cossiers [28]
• breu [17]
• panoramiques [9]
• Viatges [35]
• Castells [229]
• programari lliure [19]
• Què i on? [28]
• coses d'ordinadors [48]
• Sahara [25]
• gloses [16]
• moros i cristians [18]
• blogs [22]
• Contes castellers [3]
• contes [8]
• ball de bot [24]
• uib [17]
• solidaritat [17]
• educacio? [4]
• patrocini [3]
• hdr [2]
• medi ambient [8]
• llocs [9]
• llengua [6]
• tv [2]

• TommyX: ... a tota aquesta guarda
• TommyX: ... a tots aquesta guarda
• anima del purgatori: jo pens que que va ser una passada de correfoc tant per part...
• lamarsalada: Quines fotos més xules, i la crònica també. Jo era de les que no...
• juli: eh? no tinc ganes de llegirme tot aquest rollo
• amadeu: UEP! Veig que bé per Granollers; idò per Bunyola no tant, com...
• Jaume: Moltes gràcies per fer-te'n ressò! A Bunyola, des de les...
• El Blog d'en Potti: Després de tornar de la Festa Major de Granollers on la...
• Potti: Com ja he dit més d'una vegada. Una cosa és passar-ho bé...
• vinyes: Bones Potti, som en vinyes, me pegues un toc de telèfon? he de...

• RSS 0.90
• RSS 1.0
• RSS 2.0
• Atom